La casa de los espíritus

Les idees de perdó, reconciliació i amor amaren una novel·la mundialment coneguda, convertida ara en un muntatge escènic. El firma una directora que, de la mà d’un seguit de personatges femenins, s’endinsa en el realisme màgic.

La novel·la d’Isabel Allende es va publicar per primera vegada l’any 1982 i pocs s’esperaven en aquell moment que fos un èxit tan aclaparador. Lectors de mig planeta han seguit amb delit les aventures i desventures de quatre generacions de la família Trueba, protagonistes d’una trama que segueix de manera paral·lela els moviments socials i polítics que van acompanyar la història del Xile postcolonial i que acaben de manera dramàtica amb un cop d’estat i la implantació d’una dictadura ferotge. Una néta que troba els diaris de la seva àvia i comença a escriure la història de la família és el desllorigador de la trama, protagonitzada per un seguit de dones. Totes tenen noms relacionats amb la llum: des de Nívea a Clara, passant per Blanca i Alba. Aquesta última és l’encarregada d’estirar del fil de la història. Ho farà, com apunta Carme Portaceli, posant l’accent en la reconciliació, aplicada tant a un país com a la família protagonista. Perdó i amor van de la mà d’aquesta reconciliació, tot, en una ambientació de somni, una mostra de realisme màgic que, tot i això, no s’estalvia les referències a la vida política per recordar-nos que, sovint, influeix en les nostres vides i les condiciona fins i tot si no hi tenim res a veure.

És una nova adaptació teatral d’una obra que va arribar ja al cinema de la mà de Billie August i als escenaris amb la dramaturga nord-americana Caridad Svich. Ara, és el torn de Carme Portaceli, una dona de teatre que és la directora artística de la FEI-Factoria Escénica Internacional i que ha dirigit el Teatro Español de Madrid entre el 2016 i el 2019. Habitual del Grec Festival de Barcelona, ha dirigit al festival muntatges com el Prometeu que va obrir l’edició del 2010, entre molts altres. Ha obtingut nombrosos premis, entre els quals hi ha dos premis Max en l’edició de 2017 per Només són dones.

De: Isabel Allende
Adaptació: Anna Maria Ricart
Dramatúrgia: Anna Maria Ricart i Carme Portaceli
Direcció: Carme Portaceli

Interpretació: Jordi Collet, Carmen Conesa, Inma Cuevas, David Fernández “Fabu”, Gabriela Flores, Francesc Garrido, Miranda Gas, Llorenç González, Pilar Matas, Guillermo Serrano

Disseny espai escènic: Paco Azorín
Composició musical i espai sonor: Jordi Collet
Disseny il·luminació: David Picazo
Vestuari: Carlota Ferrer
Disseny videoescena: Miquel Àngel Raió
Coreografia i moviment: Ferran Carvajal
Disseny so: Pablo de la Huerga

Ajudantia de direcció: Montse Tixé
Ajudant escenografia: Fer Muratori
Ajudant il.luminació: Dani Checa
Ajudant vestuari: Sonia Capilla
Fotografia: Jesús Ugalde

Regidoria: Aitor Aguado
Tècnic il·luminació: Alberto Hernández de las Heras
Tècnic so: Pablo de la Huerga
Tècnic video: Xevi Gibert
Tècnic maquinària: Jordi Larrea
Sastressa: Elena Ballester
Perruqueria i maquillatge: Cristian Magallanes

Cap tècnic del teatre: Sergi Lobaco i Raúl Martínez
Premsa: Albert López i Judit Hernández
Màrqueting i comunicació: Publispec
Disseny Gràfic Santi&Kco

Fonts material audiovisual: Archivo Patrimonial de la Universidad de Santiago de Chile, Pedro Chaskel, Centro Cultural La Moneda, documental “Chile, junio 1973” (imatges rescatades per Eduardo Labarca) i paisatges varis.

Una coproducció de Teatre Romea,  Teatro Español i Grec 2021 de Barcelona.

• Major de 65 anys – 15% dte. els dimecres i dijous*
• Carnet família nombrosa o monoparental – 15% dte. dimecres i dijous*
• Carnet discapacitat – 15% dte. dimecres i dijous* Només vàlid pel titular
• Menor 35 anys – 15% dte. els dijous*
• Carnet Jove – 15% dte. dimecres*Els descomptes no són acumulables
  *Tots els descomptes són aplicables en funció de l’aforament disponible, excepte festius i determinats espectacles de caràcter familiar, infantil i d’altres.